L'editorial – I volem ser sants?
"Vull ser un sant, Escriu Zélie a les seves dues filles Marie i Pauline, no serà fàcil, hi ha molt per tallar i la fusta és dura com una pedra” (1er novembre de 1873, CF 110)
I nosaltres, com la Zélie, estem habitats pel desig de santedat, de nosaltres mateixos i dels qui ens són estimats? La pregunta es mereix fer-la en aquest mes de Tots Sants. Alguns respondran que sí, recordant que aquesta paraula designava els primers cristians, "els sants". Altres no s'atreveixen a pensar-hi, més aviat desanimats per tal perspectiva, potser confonent-ho amb una perfecció inaccessible.
A aquests els dic: busqueu allò a què aspireu, en el fons de vosaltres mateixos, allò que desitgeu no només per a vosaltres mateixos, sinó també per als qui us són més estimats, els vostres fills o néts, els vostres nebots o fillols... Aleshores potser paraules com: viure segons l'evangeli, seguir Crist el més de prop possible, respondre a la crida a l'amor...
El Papa Francesc en la seva exhortació apostòlica Gaudete i exsulta ens anima quan diu per exemple: “La santedat no et fa menys humà, perquè ho és la trobada de la teva debilitat amb la força de la gràcia. Bàsicament, com deia Léon Bloy, a la vida “només hi ha una tristesa, i aquesta no és ser sants (34)” (Leon Bloy, La pobre dona, II, 27, París 1897, pàg. 388.)
Els pelegrins que, durant tot l'any, s'acosten al Santuari, els que s'hi aturen per viure un moment destacat com el recent Festival de la Família, els que aprofiten la Louis and Zélie Welcome House per un temps de recursos descobreixen, en companyia de la família Martin, la felicitat que hi ha en deixar-se trobar pel Senyor i ajustar per la seva gràcia.
P. Thierry Hénault-Morel, rector del santuari
Novembre 2019
