Els Ornais seguint els passos de Louis i Zélie

Mentre dos centres parroquials de la diòcesi (Flers i Ferté-Macé) acaben de viure un pelegrinatge a Alençon, Guy Fournier, diaca, administrador del santuari, ens comparteix la seva percepció.

Què recordes d'aquests dos dies?

Si eren molt diferents pel que fa al públic present, per a Flers (8 de maig) una presència intergeneracional molt forta que va aplegar molts nens amb pares i avis, entre ells catequistes, mentre que per a La Ferté-Macé (24 de maig) eren més semblants. “ancians”, el seu punt en comú era el desig de conèixer millor els sants Lluís i Zélia a través d'un temps poderós que uneix la gent mentre es mou. En aquest sentit, crec que per a molts hi ha hagut un autèntic descobriment de la rellevància de les grans orientacions vitals dels sants de la família Martin per ajudar-nos en la nostra vida cristiana actual, per més diverses que siguem.

Com van tenir lloc?

Amb el grup de Flers, 150 persones, una preparació seriosa prèvia amb l'elaboració d'un llibret, van permetre als nens descobrir els sants mentre viatjaven per la ciutat. En ser el plantejament molt divertit i pràctic, vam poder percebre una autèntica felicitat dels nens en anar d'un lloc a un altre, amb, a cada lloc, un voluntari del santuari per acollir-los i respondre les seves preguntes.

Amb el de Ferté-Macé (30 persones) es va fer la ruta des de la Basílica, fins a l'Horlogeria de Louis, després fins al Pont de la Rencontre, fent una volta pels bonics patis medievals de l'antic Alençon. Tothom passava per una visita obligada: la casa de la família Martin, rue Saint-Blaise.

Què observes en particular?

Amb el grup de Flers, una celebració de la Paraula, a la Basílica, que, al final de la jornada, es va fer com si volgués recapitular, en un ambient recollit, allò que era clarament un dia festiu, el tipus de dia on té clar que els participants estan contents de ser-hi i ho expressen.

I el nou Centre de Benvinguda Louis i Zélie en tot això?

Va ser el punt de trobada de tothom, amb un ensenyament impartit a la capella per als adults de la colla de Flers i un altre, més llarg, impartit als pelegrins del pal de la Ferté a la sala Louis i Zélie. La casa era popular per fer pícnics, ja sigui a l'exterior en un parc petit i molt tranquil al cor de la ciutat, o al menjador. Agraït: és tan cert que diverses persones diuen: tornaré perquè realment és un lloc per “seure”. Allà estem bé.

Amb Bruno i Isabelle, els majordoms, calia mobilitzar voluntaris per garantir la custòdia necessària per garantir una qualitat d'acollida.

Els Ornais tenen realment algun descobriment per fer tan a prop de casa?

Sí, realment ho penso. Té un aspecte biogràfic mínim que s'adquireix visitant els llocs on van viure els sants Lluís i Zélia en diversos llocs del País d'Alençon. Però sobretot, hi ha un missatge espiritual: com i per què vivien diàriament la seva fe d'una manera que ens era tan útil?

Aquesta parella del segle XIX^e segle té un missatge molt d'actualitat per lliurar-nos. Van saber, dia rere dia, en les alegries però també en les tristeses i angoixes de la vida quotidiana, avançar cap a Déu, cap als seus contemporanis, amb senzillesa, seguretat i humanitat, que no vol dir sense assaig i error de vegades. Ens mostren un camí, un tipus de relació per viure en parella i en família que contribueix a augmentar l'estabilitat i la felicitat d'estar junts.

En resum: aprendre a estimar.