Abelardo, de Colòmbia
Novembre 2020
La meva dona i jo vivim a Colòmbia des de fa tres anys. Abans, vivíem a Espanya. Aquí és on vam descobrir els sants Lluís i Zélia.
Feia sis anys que teníem moltes ganes de ser pares. En va.
En aquell moment, la meva dona estava cansada després d'un tractament de fertilitat que no havia aconseguit els resultats esperats. Estava una mica deprimida i va sentir el desig d'elevar la seva ànima. És molt catòlica.
Gràcies a un amic vam descobrir el Carmel de Serra, prop de València, i de seguida vaig saber que seria el lloc ideal per descansar i desconnectar.
Vam venir al Carmel per un cap de setmana. Els carmelites van oferir un allotjament separat. La Mare Superiora ens va donar una càlida benvinguda i des d'aquell primer moment vam sentir la màgia d'aquest meravellós lloc.
Vam explicar a la Mare Superiora els motius de la nostra estada, li vam informar de la nostra situació, i ens va parlar dels pares de Santa Teresa i, per animar-nos, ens va explicar la història d'un pare que es va refugiar una nit al Carmel, molt angoixada i demanant ajuda, perquè el seu fill estava a punt de morir. Gràcies a la seva intercessió, el nen es va salvar.*
Aquella nit ens van convidar a resar amb totes les monges; va ser un moment màgic, realment extraordinari. L'endemà, quan sortim de missa i ens preparem per sortir del Carmel, la Mare Superiora va venir a buscar-nos i ens va oferir una targeta relíquia dels sants Lluís i Zèlia, amb la seva imatge i un petit tros de tela que els havia tocat el cos. També ens va regalar un llibre sobre la seva història i ens va recomanar que confiéssim en ells i demanem les seves oracions perquè finalment ens convertim en pares.
Va passar aproximadament un any; i vam tenir l'alegria d'acollir un nen. El seu nom és "Mateo", que significa REGAL DE DÉU.
Uns mesos més tard, vam tornar al Carmel i vam demanar veure a la Mare Superiora, per donar-li les gràcies i donar testimoni del compliment de les nostres pregàries als sants Lluís i Zèlia: el nostre fill és el seu fill.
Encara conservem la targeta relíquia, i la posem sota el coixí del nostre fill. Li expliquem qui són aquests “pares del cel” Louis i Zélie, i com gràcies a la seva intercessió, ell està amb nosaltres.
Ens recomanem cada dia a la seva pregària; i també, quan el nostre fill està malalt o quan es troba en algun perill, no dubtem mai a demanar-los la seva ajuda en nom seu.
Esperem tornar algun dia a Espanya, i llavors el primer que farem, si Déu ho permet, serà anar a França, venir al santuari d'Alençon i presentar-vos el nostre fill.
*És aquest miracle el que va ser escollit per a la canonització dels sants Lluís i Zélia Martin:
