Déu i el món
Homilia del 14 d'abril de 2021
"Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic. »
És tan cert i tan cert que el món és tan estimable com per ser estimat d'aquesta manera? Sovint tenim disputes amb el món. En parlem, de vegades, amb menyspreu. De vegades fins i tot amb odi. I de vegades, els cristians ens comportem com a nens que som una mica indignes d'aquest Senyor que tant estimava el món.
Per estar una mica més còmodes en aquesta relació amb el món, cal recordar que a Sant Joan, aquesta paraula té dos significats.
N'hi ha un que demostra que el món pot ser una temptació: encara que sigui visitat per la llum, els homes prefereixen la foscor a la llum. Seria, doncs, aquest món creat que es tanca en si mateix i que rebutja la llum que el Senyor hi projecta. En aquest sentit, el món esdevé una temptació i recordem que en la història de l'Església hi ha un corrent ascètic, és a dir, que s'allunya d'aquest món i la tradició monàstica ha mantingut amb força aquesta fugida del món.
Reconeixem que, de vegades, hem quedat atrapats en aquesta dinàmica i que potser hem perdut el testimoni que hem de donar per aquest món, inclòs el que es tanca en si mateix i que és un testimoni de l'"amor de Déu per ell". . Aquest tancament del món sobre si mateix no ha excusat ni desanimat el Senyor d'estimar-lo i hem de ser primer testimonis d'un Déu que estima aquest món amb les seves obscuritats i, per descomptat, amb les seves llums.
En lloc de considerar el món únicament com un lloc de temptació, que hem de fugir i evitar, la gran tradició espiritual cristiana ens convida a acollir aquest món com a lloc de vocació, com a lloc de missió, com a lloc de crida i res menys. que la crida a estimar-lo.
Aquest món ambigu de la mateixa manera que Déu l'estima fins al final, sense desanimar-se. Aleshores caldria trobar les paraules adequades i trobo que som hereus d'un segle, el XX, que va ajustar les seves paraules per parlar del món. Perquè ens havíem d'alliberar una mica d'una tradició massa negativa. D'una relació amb aquest món que només serien temptacions.
De fet, les temptacions són temibles, no en elles mateixes, sinó en nosaltres mateixos, el cor dels quals és massa fràgil que sovint es deixa agafar per les temptacions del món. L'atracció de la riquesa, del poder, del plaer mal controlat... però és en els nostres cors on juga aquesta temptació.
No ens referim sempre al món exterior allò que és simplement les nostres pròpies fragilitats i més aviat trobem aquesta sana relació amb el Senyor convidant-nos a estimar aquest món, a dedicar-nos-hi. Tenim, en aquest segle XX, exemples molt bonics de persones espirituals que van saber no caure en els paranys d'aquest món i, tanmateix, van habitar aquest món amb precisió com a senyal de la presència de Déu al món. Perquè el que està al cor de la nostra fe és que el Senyor va venir a habitar aquest món en aquestes ambigüitats, una vegada més, no per condemnar-lo, ens recorda sant Joan, sinó per salvar-lo.
Que aquest evangeli ens convidi a aquesta relació més justa amb un món que no és just, però que és fonamentalment estimat i salvat pel Senyor. Amén
